El calendari romà

A continuació un ppoint sobre el temps a l'antiga Roma: El calendari romà i com comptaven els romans els dies de cada mes:

calendari romà

View more PowerPoint from Xavier Camacho Cuartero

Rapte de Prosèrpina Bernini

Us deixo amb aquest regal pels ulls! Un recorregut per l'ecultura de Bernini, El rapte de Persèfone" i també " Apol·lo i Dafne", mite que ja vam veure a classe.

Espero que us agradi!

Continguts per a l'examen de dimecres 8/2

CULTURA

-Classes socials, p.106 i esquema a partir del link que us vaig penjar en el bloc.

-Expressions d'origen mitològic, llibre p. 114 i ppoint (encara no l'he penjat).

LLENGUA

Us posaré entre 3 i 4 frases per analitzar i traduir. És MOLT important que us aprengueu la primera i segona declinacions.

-Primera declinació: p. 77

-Segona declinació: p. 101


Demà ens entrenarem a fer anàlisi i traducció de frases perquè aneu frescos, però penseu a estudiar de memòria les declinacions tal i com he anat dient a classe!

Fins demà!

Ulises 31- Treball de Sísif

Aquí teniu un episodi d'Ulisses 31 sobre el treball de Sísif, una de les històries que hem vist avui a classe.

La tela de Penèlope

Per dir que una acció no té un objectiu concret, podem utilitzar aquesta expressió: "No veug clar el final d'aquesta actuació, semnl ael mantell de Penèlope."

Aquí teniu els versos de la Odissea en què Antinous, el cap dels pretendents de Penèlope, explica com aquesta els enganya:



"Y ha meditado este otro engaño en su pecho: levantó un gran telar en el palacio y allí tejía, telar sutil a
inacabable, y sin dilación nos dijo: "Jóvenes pretendientes míos, puesto que ha muerto el divino Odiseo,
aguardad, por mucho que deseéis esta boda conmigo, a que acabe este manto no sea que se me pierdan
inútilmente los hilos , este sudario para el héroe Laertes, para cuando lo arrebate el destructor destino de la
muerte de largos lamentos. Que no quiero que ninguna de las aqueas del pueblo se irrite conmigo si yace sin
sudario el que tanto poseyó."
«Así dijo, y nuestro noble ánimo la creyó. Así que durante el día tejía la gran tela y por la noche, colocadas
antorchas a su lado, la destejía. Su engaño pasó inadvertido durante tres años y convenció a los aqueos, pero
cuando llegó el cuarto año y pasaron las estaciones, una de sus mujeres, que lo sabía todo, nos lo reveló y
sorprendimos a ésta destejiendo la brillante tela. Así fue como la terminó, y no voluntariamente, sino por la
fuerza."

Expressions de caire mitològic: Estar entre Escil·la i Caribdis

Classes socials a l'Antiga Roma

Us penjo el link de l'esquema que us he projectat avui a classe sobre la societat romana. Espero que us sigui d'utilitat!

http://alerce.pntic.mec.es/~rmarti41/trabajos/social.zip